Doncs sí, aquest mes de març de 2019 s’han complert dues dècades des que vaig començar a tocar. El març de 1999 m’arribava el primer diatònic, un Castagnari Studio (importat d’Itàlia pel Mestre Marimon). Quina emoció i quina toquera, aquells primers dies…! I si n’han passat, de coses!:
–
Aviat van venir les magnífiques classes amb en Carles Belda a l’AMTP (quantes coses en recordo clarament, encara!)… i la pràctica que vaig anar agafant amb grups com Brifània (la més gran experiència sòcio-gastrono-musical de joventut) i Blat segat (la presa de contacte amb músics més grans i experimentats).
–
Després van venir les classes amb en Dani Violant (un geni) i amb la Cati Plana (finor, qualitat i discreció a parts iguals). Algun acordió nou, com el Saltarelle de 3 files o la descoberta de la trikitixa. I alguns cursos memorables, com el de l’Antonio Rivas a Arsèguel i un parell amb la colla del Pignol i el Milleret a França.
–
Una mica després, l’Erasmus a Viena, la trobada amb la Marinette i el naixement del meu grup més longeu i prolífic: 21 BOuTONS. Ja són 13 anys, més de 200 concerts i 50 cursos per tot Europa, 4 cds, 2 llibres… Com he crescut, amb la Marinette i 21 BOuTONS!
–
Més recentment, hi ha hagut el trio Ratafia (bona música i bona gent), una pila de bolos amb l’Oriol Canals (en pau descansi, pobret) i alguns projectes més puntuals, com les audicions per escolars, tocar en una òpera al Liceu, gravacions molt diverses…
I encara, algun acordió nou, com el Serafini o el que em vaig construir jo mateix en un curs amb Emmanuel Pariselle.
–
Quantes coses… i com s’ha anat apoderant de mi, la bestiola dels botons…
Els últims anys, l’acordió també m’ha acompanyat per fer teatre per públic familiar (i posar-me a prova també com a actor, amb mímica, text, i fins i tot una mica de titelles). Primer amb l’espectacle “Flok” de la Companyia Comsona, i ara amb “Momo”, de la Companyia de Teatre Anna Roca. Nous reptes i nous plaers!
–
I just ara s’està coent un nou projecte com a solista, ROMANÍ. Aviat, més notícies!